Us deixem amb els fragments de la llei de l’esport que ens parlen de l’obligatorietat de disposar d’una llicència federativa per a tot aquell que practiqui un esport, independentment de si ha de competir, i de la responsabilitat que els clubs hi tenen al respecte.

DECRET LEGISLATIU
1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport.

Article 23

—3 Als efectes legals que corresponguin, i atesos els beneficis que en puguin derivar,
la pràctica de l’activitat física i de l’esport s’ha d’acreditar mitjançant una llicència
esportiva, d’acord amb el que s’estableixi per reglament. Aquesta llicència ha
d’incloure, com a mínim, una cobertura que garanteixi les eventuals indemnitzacions, la
responsabilitat civil adequada als riscs que comporti l’activitat, i l’assistència sanitària,
sempre que l’esportista no acrediti tenir protegides les contingències per mitjà d’una
altra assegurança. El reglament ha de preveure les llicències temporals, que han de
tenir en compte el temps de durada i el risc de l’activitat esportiva per a la qual se
sol·licita.

Article 62

—3 Les entitats, els centres, els establiments públics o privats, amb ànim de lucre o
sense, i les empreses dedicades a l’organització d’activitats físiques d’esbarjo i
d’aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius,
llevat dels centres d’ensenyament general en horari lectiu, han de disposar, com a
mínim, d’un titulat o titulada d’esport, en els termes que s’estableixin per reglament. Així
mateix, han de subscriure un contracte d’assegurança de responsabilitat civil pels
danys eventuals que es puguin ocasionar als usuaris, als practicants o a qualsevol altra
persona com a conseqüència de les condicions de les instal·lacions o de l’activitat
esportiva.
—4 Les entitats, els establiments o les empreses a què fa referència l’apartat 3 han
d’exigir que els usuaris de llurs instal·lacions o serveis disposin d’una llicència
esportiva, en els termes establerts per l’article 23.3