Competició

Per aquest motiu no està permès l’ús de cap aparell electrònic (ordinadors, dispositius GPS, dispositius mòbils, rellotges intel·ligents, etc.) que pugui proveir al pilot de dades relatives a la localització de l’avió o de les condicions de vent, velocitat o rumb.

En el vol a motor es valora el grau de precisió de les tasques que executen les tripulacions abans i durant el vol, i les puntuacions atorgades durant el transcurs d’una prova són de penalització de manera que classifica primer qui obté el menor nombre de punts, sent zero la millor puntuació que es pot aconseguir.

Per practicar vol a motor és necessari un avió certificat com VLA (Very Light Aircraft) que disposi de certificat d’aeronavegabilitat vigent, una assegurança que cobreixi expressament la participació en proves esportives i la documentació de l’aeronau al dia segons el que marca la normativa per a l’aviació general publicada per les autoritats competents.

La tripulació de l’avió ha d’estar formada per un o dos tripulants, un dels quals serà el PIC (Pilot in Command) de l’aeronau, el qual haurà d’estar en possessió d’una llicència vigent que l’habiliti a pilotar l’aeronau amb la que participa a la competició i un certificat mèdic de classe I o classe II també vigent els dies de competició.

Els tripulants hauran de disposar vigent i a títol personal una llicència federativa de tipus “Aire” proporcionada per la Federació Aèria Catalana.

L’ANR és una modalitat en la que pot participar només el PIC tot i que és recomanable que l’acompanyi un copilot. Es requisit que la tripulació disposi d’un cronòmetre, un rellotge i un data logger homologat.

L’ANR  és una prova de vol a motor i per tant consisteix en fer la navegació visual sense cap ajuda electrònica, seguint un mapa topogràfic que proporciona l’organitzador de la competició. Aquest mapa té dibuixat un punt d’inici (SP), un punt de finalització (FP), i entre ells té dibuixat un traçat amb forma de passadís d’una amplada que pot variar en funció de la dificultat que l’organitzador vulgui aplicar.

Es tracta de fer el recorregut des de SP a FP sense sortir del passadís, de manera que cada segon que l’avió vola fora del passadís suma punts de penalització. Per tant, com més estret sigui el passadís més dificultat tindrà la competició.

També puntua els temps de pas per SP i per FP. Això és, per cada segon de diferència que es sobrevola aquests dos punts respecte els temps facilitat prèviament per l’organització a la tripulació s’aplica una penalització que s’agregarà a la puntuació final.

I per últim també puntua la precisió de l’aterratge. El pilot ha de posar el tren principal de l’avió dins una graella pintada a la pista on hi ha una franja de zero punts de penalització (zona zero) i vàries franges annexes abans i després d’aquesta i que penalitzen més com més lluny estan de la zona zero. 

El vol de precisió és una modalitat en que el PIC vola sol. És requisit també que el pilot disposi d’un cronòmetre, un rellotge, un data logger homologat i  material per preparar la documentació d’abord com retoladors, regle, tisora i compàs.

Previ al vol, a terra, el pilot ha de preparar la ruta que volarà a partir de les instruccions facilitades per l’organització. El traçat estarà  format per un punt d’inici (SP), diversos punts de gir (CP) i un punt final (FP).

Sense ajuda de calculadora ni cal altre dispositiu electrònic el pilot ha de calcular la distància, la velocitat respecte el terra, el temps i el rumb de cada tram de la ruta a partir d’una velocitat constant i un factor de vent determinat. S’assignen penalitzacions per cada càlcul incorrecte del temps o del rumb, permetent-se només toleràncies molt petites.

Un cop en vol, l’objectiu de la prova és trobar i sobrevolar cada un dels punts de la ruta en seqüència, de manera que el temps de pas sobre cada un dels punts sigui l’indicat amb una precisió d’un segon. Això és, per cada segon de diferència que es sobrevola els punts de la ruta respecte l’indicat s’aplica una penalització que s’agregarà a la puntuació final.

Addicionalment entre punts de la ruta declarats, poden haver addicionalment punts ocults a qualsevol tram que el pilot desconeix i on es penalitzarà igualment la diferència entre el temps de pas real respecte el temps teòric en el que s’hauria d’haver sobrevolat.

I per últim també puntua la precisió de l’aterratge. El pilot ha de posar el tren principal de l’avió dins una graella pintada a la pista on hi ha una franja de zero punts de penalització (zona zero) i vàries franges annexes abans i després d’aquesta i que penalitzen més com més lluny estan de la zona zero.