Què és F3f?
Es tracta de vol de vessant, és a dir, que el veler de radiocontrol (sense cap motor) utilitza l’elevació dinàmica creada pel vent quan troba un relleu (muntanya).
La competició consisteix a ser cronometrat en una distància de 1.000 metres entre 2 punts (bases) espaiats a 100 metres (o sigui 5 anada i tornada i 9 corbes) després d’una presa d’alçada màxima de 30 segons. Els pilots volen un darrere l’altre, evitant així qualsevol risc de col·lisió. El competidor es col·loca en el centre de les dues ‘bases’ espaiades a 100 m i no pot tenir cap ajuda excepte el llançament del planador.
Un jutge a cada base dóna un “biiip” al pas del veler indicant que va creuar aquesta base. Aquest “bip” està connectat a un cronòmetre que, a més de gestionar el temps màxim de pressa d’altura, compte el nombre d’anades i tornades i s’atura automàticament al final de la “carrera”. La participació de tots els competidors és un “màniga”. El millor crono obté 1000 punts i una regla de tres, dóna punts als altres competidors. S’inicien llavors les altres mànigues en funció de les condicions meteorològiques. La suma dels punts de les mànegues de cada competidor permet establir una classificació general.
Com són els models?
Els velers utilitzats en competició són veritables fórmula 1 de l’aire, afilats per generar la menor resistència possible, construïts totalment en material composite i utilitzant bàsicament la fibra de carboni per a més rigidesa. El pes en buit d’aquestes màquines és d’aproximadament 2 a 2,4 kg, però és possible duplicar la massa del veler mitjançant l’addició de llast (coure, plom, o tungstè) per tal d’augmentar la càrrega alar al límit permissible de 75 g / dm² i volar encara més ràpidament quan el vent bufa fort. L’aterratge no és part de la competició en si, però segueix sent sovint un moment delicat quan el veler està carregat al màxim.
F3f al món i a Catalunya
Al món
El F3F actual és una disciplina inventada a finals dels vuitanta al nord d’Europa, molt practicada a Anglaterra, Alemanya i alguns països de l’Europa de l’Est (República Txeca, Eslovàquia, Àustria). Categoria provisional FAI, El F3F espera fins al 2012 per convertir-se en una disciplina, amb Campionat del Món, si bé fins a aquesta data un Campionat del Món “no oficial” anomenat Viking Race es celebrava cada 2 anys. Molt recentment, alguns països asiàtics (Hong Kong, Taiwan, Corea, Singapur) s’han unit a aquesta disciplina, el ràpid desenvolupament en aquesta part del món, amb per exemple Typhoon Race, una mena de campionat Asiàtic en llocs extraordinari de vol. El rècord del món actual en
2015-09-20
24.10
Lukas Gaubatz
Pitbull
Öster
Braunsberg , AT
A Catalunya
Aquesta disciplina es va iniciar a Catalunya a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) al Grup de Velers RC IKARUS coincidint amb la seva fundació 1977 i era una variant del F3B però en vessant i es denominava Competició de Vessant FAI F3B realitzant-se el 1ª Trofeu IKARUS el 28 i 29 octubre 1978 puntuable pel Campionat de Catalunya i el 25 i 26 de novembre 1978 puntuable pel Campionat d’Espanya. Es volava de dos en dos , en els deu llargs de 100 metres, per eliminatòries i no era cronometrat, i des d’aquesta data ha anat evolucionant amb la normativa FAI.
Actualment i des de 1995 es duen celebrant tres, quatre o cinc proves anuals que puntuen per al Campionat de Catalunya de F3F, en diferents vessants de Catalunya. El millor temps actual d’un pilot català en F3F:
2019-01-13
28.45
Hugo Escobar
Cassoulet Alza no.4
San Ferriol , FR
La millor classificació actual d’un pilot català en F3F :
Hugo Escobar
Component Junior del Equipo Nacional de F3F, Subcampeon del mundo Junior F3F 2018
Octubre 2018 Arkona , Alemania