Benvolguts/es,
Volem informar-vos de l’actualització de preus de les llicències que es va publicar a la pàgina web el dia 13 de gener d’aquest 2025 i que conté la informació següent:
– A partir de 2 comunicats d’accidents, hi haurà un increment del 50% del total de la llicència d’AM. (darrers 4 anys)
– A partir de 3 comunicats d’accidents, hi haurà un increment del 100% del total de la llicència d’AM. (darrers 4 anys)
Aquesta mesura va ser aprovada prèviament per junta, i tot i que, començarà a aplicar-se a partir del 2026, l’històric d’accidents es contemplarà des de l’any 2022 fins al 2025 (ambdós inclosos). Si a algú li afecta, l’avisarem directament al finalitzar la temporada i també avisarem al club corresponent.
Portem anys treballant i informant a les diverses assembles anuals de clubs sobre la problemàtica que tenim amb les asseguradores mèdiques. I pels qui no heu pogut assistir en convocatòries anteriors o no en teniu constància, volem posar-vos en situació tant a clubs com a federats.
Els preus de les llicències es decideixen en base a les ofertes que les diferents companyies donen a la federació. Aquesta seria la part optimista de la negociació, però no és tan senzill, la majoria de companyies no es barallen per nosaltres, sinó tot el contrari, les companyies són cada vegada més reticents a assegurar els esports aeris per la sinistralitat que tenim i perquè els costos mèdics no són baixos, sobretot si parlem de parapent, paramotor, paracaigudisme i ala delta, que són les disciplines amb més sinistralitat.
Les companyies ens consideren un esport de molt risc, i això fa que cada vegada tinguem un ventall d’ofertes més petit, amb cobertures més ínfimes o increments considerables de preus a les primes totals, fent que aquest preus recaiguin directament al preu total de la llicència per l’esportista.
Un esport de molt risc per les assegurances es tradueix bàsicament en tenir-ne un o dos accidents a l’any amb molta despesa i que fa que la companyia tingui un marge molt reduït o nul de benefici. Per exemple, un federat que necessiti rebre atenció a l’Hospital de Neurorehabilitació Guttmann, durant els 18 mesos d’assistència i per import il·limitat.
Sabem que qui vola més té més probabilitat de patir un accident, i que no és el mateix un esquinç, que una hospitalització o una operació, el cost per la companyia és molt diferent.
Tampoc podem comparar-nos amb d’altres àmbits com potser l’assegurança d’automòbils que és la primera assegurança que sempre tenim comparativament en ment. Per una banda, aquestes assegurances i les seves negociacions funcionen diferent amb els hospitals i les clíniques privades, i d’altra banda, actualment a les assegurances de cotxes el ventall és molt més ampli. I per tant, la persona pot escollir on anar segons les condicions particulars que cadascuna li ofereixi.
Però en termes generals i amb l’aplicació d’aquesta mesura que afecta a casos molt puntuals de reincidència, el que es pretén és crear consciencia. D’altres mesures que s’ha anat fent per controlar la sinistralitat durant els darrers anys, ha estat donar prioritat a la formació federativa, fer més exàmens anuals perquè surtin pilots formats, fomentar la competició i els esdeveniments organitzats, s’han enviat informes periòdics de sinistralitat i s’han donat xerrades formatives sobre espais aeris entre d’altres.
Finalment, i per acabar de posar-vos en el context real de la situació delicada en la que ens trobem, durant els últims anys ja són diverses les federacions autonòmiques les que han patit un increment insostenible a la prima o directament no han tingut cap oferta de negociació, i en conseqüència, s’han quedat sense cobertura mèdica i sense llicencia autonòmica.
Portem més de quatre anys assegurant les llicències de la federació Balear. Aquest darrer any 2024 vam poder incloure amb nosaltres a la federació Navarra i la Càntabra. I finalment, aquest any hem acollit també a la federació Riojana, qui tampoc tenia cap opció de negociació.
Volíem fer-vos partícips i explicar-vos el perquè d’aquesta mesura de prevenció i conscienciació que pretén protegir i progressar pel servei de l’esportista, mantenir en la mesura del possible els preus de les llicències, continuar oferint uns mínims a les cobertures de l’assegurança mèdica i tenir-ne la possibilitat de millorar les condicions de les pòlisses (imports més elevats per les sortides a l’estranger, repatriacions, etc.), cobertures que fins ara hem millorat, però no hem arribat on volíem.
Si no controlem la sinistralitat i no donem prioritat a la seguretat i a la consciència en vol, serem de les properes federacions a qui les companyies no vulguin obrir les portes.
Atentament,
Federació Aèria Catalana